3. Preguntant
L’objectiu d’aquest capítol és explicar com podem incorporar la PGI en el disseny i l’elaboració d’instruments de recollida de dades estadístiques. Per això, utilitzem exemples concrets, per donar compte de bones pràctiques i de formulacions que cal evitar, i oferim recomanacions de cara a facilitar tant la utilització com la comprensió de les dades. La idea motriu és que les dades, en general, i les dades estadístiques, en particular, no són independents de la manera en què han estat obtingudes; és a dir, que els conceptes subjacents als instruments de recollida, així com la manera en què es formulen les preguntes, les categories de resposta que s’inclouen, a qui es pregunta i a qui no, són qüestions que determinen les característiques de les dades i, per tant, la informació que ens ofereixen. Reiterem, doncs, la idea que els instruments de recollida de dades estadístiques són eines de construcció d’aquestes dades.
En aquest sentit, com ja hem assenyalat en el capítol “El procés estadístic i els seus biaixos”, és imprescindible interpretar les dades en el context en què s’han produït i, així mateix, repensar els dissenys dels qüestionaris per aconseguir que les estadístiques ens ajudin a detectar comportaments emergents, que ens permetin abastar més enllà del centre de la campana de la corba normal. A més, insistim que, tot i que la desagregació per sexe/gènere és necessària, no és suficient, i que és indispensable publicar les dades desagregades per sexe/gènere, edat i posició social, entre d’altres variables, hi hagi o no hi hagi diferències entre les categories considerades. Finalment, és important assegurar-nos que les fonts de dades que generem ens permeten fer anàlisis de les desigualtats des d’una perspectiva interseccional, tant intracategòrica com intercategòrica (Bauer i Scheim, 2019). Per això, és imprescindible recollir dades que donin compte de les desigualtats socials derivades de la racialització, la diversitat funcional o les preferències sexoafectives.
